Webs
de l'IPHES:

Com és que 2009 és l’any Darwin?

Per què és el dos-cents aniversari del seu naixement (1809) i cent-cinquantè de la publicació de la seva obra principal ‘L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural’ (1859).

Perquè és tan important Darwin?

Darwin fou l’home capaç d’explicar en termes purament naturals, mecànics, les lleis naturals que han portat la vida al seu estat actual, que són responsables de l’estructuració i la diferenciació de les espècies sobre la Terra.

A la seva “Crítica del judici” el 1790 el filòsof Immanuel Kant havia afirmat:

“És absurd pels éssers humans […] d’esperar que sorgeixi un dia un Newton que faci comprensible ni que sigui un bri d’herba segons lleis naturals”.

Kant feia referència a l’obra cabdal de Newton “Principia Mathematica” que el 1689 va marcar un punt d’inflexió en la història de la ciència. Doncs bé, alguns anys abans de la seva mort a Darwin se l’acostumava a anomenar respectuosament el “Newton del bri d’herba”.

La seva conclusió més polèmica va ser que l’home no deixa de ser un animal més, que ha arribat a ser com és seguint el mateix procés que la resta d’éssers vius.

El llibre de Nicolau Copèrnic
“De revolutionibus” imprès el 1543, feu obsoleta la visió geocèntrica de l’univers.

En aquest sentit Darwin provocà una revolució similar a l’iniciada Copèrnic el 1543 amb el seu llibre “De Revolutionibus”. Mentre que l’astrònom polonès va fer obsolet el geocentrisme argumentant detalladament que la Terra no era el centre de l’univers, sinó un planeta més que voltava el Sol, el britànic, amb “The origin of Species” enterrava l’antropocentrisme negant el paper protagonista de l’home a la natura, com a pinacle de la creació.

La teoria de Copèrnic contradeia les escriptures, fet que va portar a l’Església a prohibir el seu llibre a partir de 1620 als països d’obediència catòlica, bandejant l’incipient brot de ciencia al centre d’Europa i a l’Atlàntic.

Les tesis de Darwin, encara que acceptades des d’un primer moment dins dels cercles cultes i acadèmics, no ha deixat d’escandalitzar i de ser atacades per persones i institucions d’inspiració religiosa fins als nostres dies. Això ha retardat o impedit en molts països l’abast a una eina intel·lectual imprescindible per a entendre racionalment el món del que, com a éssers vius, formem part.